El castell de Rubió esdevindrà una d’aquelles peces clau per al domini territorial i l’expansió de la marca segarrenca de l’antic comtat de Manresa. Si bé en un principi aquest és un espai secundari d’establiment, encaixat entre els primitius castells de Maçana i Ardesa, l’espai de Rubió els superarà i absorbirà a tots dos. Així, avui no queda cap resta física del castell de Maçana (del qual, fins i tot es dubta que arribés a configurar un element fortificat com a tal) i només hi ha una suposició respecta a la ubicació dels elements fortificats del d’Ardesa (les restes d’una torre entre el cim del puig de Sant Miquel i l’església romànica de Sant Pere d’Ardesa).

En canvi, el castell de Rubió encara mostra elements rellevants de la seva antiga fortificació: el nucli casteller original, la configuració al seu entorn del poble actual i, com a peça clau, l’església fortificada de Santa Maria, aixecada sobre una primitiva església romànica.

No farem avui, però, un repàs dels elements més destacats d’aquest espai, que podreu descobrir en les visites guiades a Rubió, el castell amagat, si no que ens centrarem en com els comitents (vaja, els que paguen) d’una obra d’art deixen la seva petja i, alhora, deixen ben clar qui mana.

Si bé la història del castell de Rubió queda vinculada inicialment als Claramunt i per la vinculació familiar amb els Cardona aquests també hi jugaran un important paper. La configuració de la Baronia de la Conca d’Òdena, al segle XIV, però, deixarà Rubió fora d’aquesta (per motius que encara se’ns escapen tot i que tenim sospites…) obrint la porta a l’arribada d’altres llinatges, com ara el dels Castellolí que iniciaran la construcció del temple gòtic actual i on, a poc que feu l’esforç d’observar, hi trobareu la seva marca; reservant això sí, un cert espai per als seus “senyors superiors”.

Amb el pas del temps, però, el domini dels Castellolí serà traspassat als Timor, d’entre els quals destacarà Francesca de Timor, qui dotarà l’església de Rubió de la seva peça més important: el retaule gòtic de Santa Maria, obra cabdal de l’anomenat Mestre de Rubió. Molt se n’ha escrit i més se’n pot dir, d’aquesta monumental obra, però a vegades els detalls passen desapercebuts. I és que aquesta és també una peça on queda clar que qui paga mana.