Aquests dies s’ha generat un debat, curiós, sobre límits territorials i com s’estableixen, un debat més intens ara que hi ha parts del país on s’hi poden fer algunes coses que, a l’altra banda de la «ratlla» no estan permeses. Algunes de les divisions existents són relativament conegudes, però no per això deixen de ser divisions arbitràries.

I a l’Anoia, com a territori «de fronteres» ens hem trobat, una vegada més, al centre de la polèmica, sobretot arran d’una «divisió administrativa» nova: les ja famoses regions sanitàries, però no per això menys arbitràries que altres divisions a què ja ens enfrontem quotidianament.

Per tant, avui parlarem de les «fronteres» de l’Anoia i com aquestes es mouen, no de totes, sinó centrant-nos en un espai concret: la «ratlla» entre l’Anoia i la Conca de Barberà. I per què aquesta tria? Doncs per què la idea ens ve d’una conversa a Twitter (gràcies als usuaris @PauMas5 i @bla_nca, que ens van donar la idea) precisament provocada per aquesta circumstància i que parlava precisament d’aquest espai.

Com ara tots sabem, les regions sanitàries de Catalunya són 7, i la que correspon a l’Anoia és la de la Catalunya Central. Aquesta divisió administrativa s’ha vist modificada en determinats espais per raons operatives, fent que territoris d’una regió sanitària saltin a una altra. És el cas dels municipis que envolten Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) que ara passen a dependre de la regió sanitària de la Catalunya Central. Un salt que ens explica, en certa mesura, la complexitat de les zones «frontereres» i que demostra, un cop més, l’arbitrarietat de les divisions administratives.

Intentarem posar-ho en clar amb alguns mapes, i el primer mapa de la sèrie dibuixa aquesta ratlla fins avui inèdita:

Però tot té els seus orígens i, per poc que conegueu la història d’aquesta zona, sabreu que bona part d’aquest territori esdevingué la part central de la Baronia de Queralt, nascuda al castell de Queralt (Bellprat) però després centralitzada a Santa Coloma de Queralt. En aquest segon mapa, veureu com es produeix l’ocupació del territori amb l’aparició de castells vinculats als Queralt al segle X (verd), XI (blau) i XII (rosa). 

Curiosament, els Queralt quedaran «encaixats» en la seva expansió territorial entre dues famílies amb les quals estaran molt íntimament lligades: al sud els Cervelló, que dominaran un important espai territorial al Penedès i al nord els Timor, senyors de la Segarra. I aquí entra la Segarra històrica. Aquella que sobrepassa els límits de l’actual comarca i s’estén per espais de l’Anoia, la Conca de Barberà, el Solsonès i l’Urgell… però que mai ha estat una realitat administrativa!

De fet, la primera divisió administrativa que afectarà el territori de què parlem, més enllà de les jurisdiccions senyorials serà la divisió en vegueries realitzada al segle XIV i de fet, deixarà el territori dins d’una única vegueria: la de Cervera. Però curiosament, incorporant «municipis» que ara són de l’Alt Camp…

 

Però aquesta divisió també arribarà a la seva fi. De fet, una de les conseqüències dels Decrets de Nova Planta, el 1716, serà la nova divisió territorial de Catalunya, ara en els «corregimientos» de matriu castellana. Aquests esborren la divisió tradicional en vegueries i, pel que fa al territori de què parlem avui, la nova divisió el trenca més que mai, repartint-lo entre tres corregiments: el de Tarragona,el de Cervera i el de Vilafranca del Penedès.

Aquest model de divisió administrativa es mantindrà vigent, amb el parèntesi de la divisió napoleònica de Catalunya (breu i que afecta relativament poc aquest espai) fins a la divisió provincial del 1833, una delimitació territorial encara vigent. Aquesta, no té en compte aspectes de les divisions administratives precedents i es fonamenta en la geografia física (en aquest sentit, doncs, s’inspirarà en la divisió departamental francesa) prenent com a estructura bàsica de divisió territorial el sistema hidrològic. Així, la vall del riu Corb marcarà el límit entre la província de Lleida i la Conca de Barberà, i l’alta vall del Gaià, esdevindrà el límit entre les províncies de Barcelona i Tarragona. D’aquesta manera, els territoris de l’Anoia i de la Conca de Barberà nord (Baixa Segarra, diuen alguns) queden definitivament separats. La divisió comarcal realitzada entre 1937 i 1980 xocarà, però amb aquesta divisió provincial, ja que en molts casos, i aquest serà un més, la ratlla provincial serà una referència més per a la divisió comarcal, obviant aspectes com la relació comercial existent entre poblacions com Santa Coloma de Queralt i Igualada. Però aquesta, com se sol dir, és una altra història…

 

 Si dibuixéssim, totes alhora, les diverses ratlles esmentades, el mapa que ens apareixeria seria un bon garbuix de línies de colors que s’aixafen, es tallen i es creuen contínuament, com bé podreu comprovar…