L’arribada a la Conca d’Òdena, tant en transport públic com per carretera, suposa trobar-se amb una de les principals fites del territori. Sobre el turó de la Guàrdia i visible des de qualsevol racó trobem la imponent fortificació del Castell de Claramunt, el principal castell i centre administratiu de la que, des del segle XIV, fou la principal jurisdicció senyorial de l’Anoia: la Baronia de la Conca d’Òdena, que agrupava els termes castrals de Claramunt, la Torre de Claramunt, Carme, Orpí, Castellolí i Òdena (i, en moments puntuals i en vaivens històrics, els dominis de Jorba i Montbui), envoltant d’aquesta manera la vila reial d’Igualada.

Però aquest domini no es bastí d’un dia per l’altre sinó que fou fruit de les dinàmiques de poder protagonitzada pel que va ser un dels grans llinatges senyorials de l’Anoia, tant que al final van ser Cardona… però aquesta és una altra història.

Avui us volem parlar dels senyors de Claramunt, que al segle XI ja depassen els seus dominis anoiencs i arriben a dominar fins a la costa tarragonina. I és que l’ascens fins al castell de Claramunt, fet amb calma i acuradament, ens permetrà descobrir que el mar era ja un element ben present en l’imaginari dels Claramunt.

Ens hem de situar a finals del segle X, quan Bernat Amat I de Claramunt esdevé senyor de Claramunt i incorpora, amb el seu matrimoni amb Arsenda d’Òdena, alguns drets sobre aquest castell. Alhora, Bernat Amat es troba ben relacionat amb el bisbe Vives de Barcelona i també esdevé conseller de Ramon Berenguer I, qui el 1060 acabarà cedint-li la castlania del castell de Tamarit annexant-li el títol de vescomte de Tarragona.

Aquesta nova titulació, més pretensiosa que real, ja que Tarragona no quedarà definitivament incorporada al territori comtal fins al 1116, serà clau per a l’estratègia matrimonial de Bernat Amat. Així aconseguirà casar el seu fill Deodat amb Ermessenda de Cardona, essent pares de Bernat Amat de Claramunt-Cardona, hereu del seu avi Ramon Folc I de Cardona.

Així, Bernat Amat II de Claramunt esdevé vescomte de Cardona i Tarragona, senyor de Claramunt i la Torre de Claramunt, d’Altafulla, Ullastrell, la Riera de Gaià i Tamarit.

No obstant això, els seus germans (més aviat, mig-germans) Deodat II i Guillem Bernat acabaran fent servir alguns dels títols a què Bernat Amat renunciarà. Així Guillem Bernat serà senyor de la Torre de Claramunt i Deodat II es mantindrà com a vescomte de Tarragona i senyor de Claramunt, uns dominis que mantindrà la casa de Claramunt fins al segle XIII, quan Guillem III de Claramunt mor a la conquesta de Mallorca i els seus dominis passen als vescomtes de Cardona, els seus cosins. Amb aquesta incorporació territorial, doncs, els vescomtes ja es preparen per a bastir la baronia de la Conca d’Òdena i el salt del vescomtat al comtat, però encara trigaran una mica…