La presó del Puig estava situada al palau dels Cervelló, a la Llacuna. Es tracta d’un edifici actualment desaparegut però que durant tota l’època moderna va albergar el poder senyorial de la baronia de la Llacuna i de Miralles (aquesta última, fins el 1698). La família Cervelló posseí en el seu poder la Llacuna des del 1079, moment en què el poder comtal els hi cedí. En un inici la capitalitat la tenia Vilademàger, el castell, però la ubicació de la Llacuna menys accidentada geogràficament i enmig de la xarxa de comunicacions va acabar impulsant la vila com a capital. A finals del segle XVI, la baronia de la Llacuna va passar als Alagró i d’aquests, a través de transmissió matrimonial, als Montcada que eren també marquesos d’Aitona.

D’aquesta manera, a finals del segle XVII els senyors de la Llacuna eren els Montcada, però practicaven el seu poder com a absentistes. És per això que a la Llacuna hi tenien un batlle, un representant que en nom seu impartia la funció judicial. Aquest era triat d’entre la població local i renovat cada tres anys. Era el batlle qui s’encarregava de jutjar els delictes esdevinguts a la Llacuna i en tota la seva baronia. A la cort sempre hi havia un escrivà, que normalment venia d’Igualada, i que deixà constància de totes les decisions que es prengueren pel que fa a la justícia. En aquesta documentació hi trobem molta informació sobre l’urbanisme de la Llacuna, ja que es detalla acuradament com era l’espai on es van donar els delictes i també hi trobem notícies sobre edificis ja desapareguts, com és el palau del Puig. La documentació ens indica que durant el segle XVII, en aquest palau, hi havia la presó on s’hi posaven els presumptes culpables mentre esperaven el seu judici.

De delictes n’hi ha de diversos tipus. El més freqüent és el delicte patrimonial, és a dir, els robatoris o deutes, molt lligats a les crisis de subsistència típiques de les societats precapitalistes, com per exemple, el robatori de 3 gallines i un gall de Jaume Padró a Joan Tomàs l’any 1676. Però ens trobem també amb altres tipus de situacions. Dels 21 processos detectats per la segona meitat del segle XVII, hi trobem violència entre locals, com per exemple, l’any 1672 Pere Joan Font va agredir a Josep Alemany, que al seu torn posseïa un càrrec municipal. El 1686 en plena plaça major de la Llacuna, Magí Torrents va ser ferit per una arma de foc per tres homes i es documenta el llarg judici del 1683 contra un saltejador de camins, Josep Sants, que havia fer múltiples crims i robatoris per la zona de Vallbona i Piera i que va ser enxampat dins de la baronia de la Llacuna. La presència de dones en aquests judicis també es constata. L’any 1682 s’obria un procediment penal que duraria un any contra el matrimoni de Caterina Mas i Antoni Mas, ja que segons era “veu i fama publicha” a la Llacuna, Caterina Mas practicava l’amistançament amb diferents homes i Antoni ho permetia. L’afer es va acabar amb un desterrament de 5 anys de tota la baronia de la Llacuna i el més curiós és que Caterina era la germana del mateix saltejador de camins que es jutjava el mateix 1683, Josep Sants. Aquell any 1683, es presentava davant de la cort Francesc Guarro per haver agredit la seva dona Jerònima a bastonades. La moral, doncs, era important de garantir i el 1692 Valentí Macip es trobava a la presó del Puig per haver permès la prostitució a la casa que tenia a la plaça del Fortmico, on els testimonis asseguren que hi acudien diversos fadrins de la Llacuna.

Tots els inculpats i inculpades van passar per la presó del Puig. Així doncs, podem concloure que la documentació ens pot donar moltes pistes sobre el patrimoni del passat i per tant, pot ser una eina útil per descriure les poblacions en els segles anteriors però també és un bon recurs per comprendre’n el seu ús, que segurament per trobar-se avui desaparegut, resta oblidat.
 

Laura Valls Ribas



Algunes de les, poques, restes de la fortalesa-palau del Puig de la Llacuna