La Bòbila Ventura, patrimoni industrial en vies d’extinció.
Durant cent anys la Bòbila Ventura de Piera va ser un dels pilars de la industrialització al poble. Aprofitant l’abundant argila de la zona, coïen maons, teules i rajoles, així com altres productes similars. De fet, ells van començar a produir la cèlebre rajola de Piera, un tipus de rajola catalana molt popular per cobrir terrats i galeries. Tres generacions de Ventura van regentar la fàbrica: l’avi i fundador Domingo Ventura Boloix, el pare i impulsor Domingo Ventura Boleda i el fill, amb qui va concloure la nissaga Ramon Ventura Torrents.
L’any 1898, Domingo Ventura Boloix, fou qui construí el primer forn per coure totxos i teules a la finca de la Carral, a tocar del ferrocarril, que havia arribat a Piera uns anys abans (1892). El primer forn era ben senzill, el foc s’alimentava amb branques i l’argila la portaven del terral d’allà mateix amb cavalls. Just al costat d’aquell primer forn, s’hi va establir un petit cobert per assecar els maons i les rajoles. L’any 1908 ja amb el fill Domingo Ventura Boleda al capdavant, es va construir un forn Hoffmann de cocció contínua, que permetia no aturar el procés i així millorar la producció. Durant els primers anys del segle XX la Bòbila Ventura va anar millorant tècnicament: va substituir la llenya pel carbó, va construir una gran xemeneia per fer funcionar millor el forn, va augmentar la mida d’aquest i dels espais d’emmagatzematge. L’any 1917 es va construir la primera xemeneia de la fàbrica, originalment era circular però l’any 1928 la van remodelar fent-la poligonal i arribant fins als cinquanta metres d’alçada.
Durant la dècada dels 20, els Ventura es van fer construir un xalet noucentista davant de la fàbrica, allà, en dues plantes separades, hi vivien pare i fill. La casa, avui en dia abandonada, té uns 300m2 i està decorada sòbriament amb petits esgrafiats a la façana concentrats sobre portes i finestres creant unes delicades línies pròpies de la senzillesa i la mesura del moment. Una casa que segurament va inspirar la casa del pintor Ricard Canals construïda a l’altra banda del carrer l’any 1929 i també d’estil noucentista d’arrel popular.
L’any 1942 es va construir la xemeneia petita, ho van fer els Gabarró (una família de constructors pierencs) aquesta xemeneia era pel forn de refractari instal·lat també durant aquest moment. El maó refractari era un material de molta qualitat que resistia les altes temperatures i l’abrasió, la incorporació d’aquest material va donar un impuls a la fàbrica.
Durant la segona meitat de segle les millores a la bòbila van ser constants: van eixamplar els coberts, van introduir innovacions que afavorien la producció: com un forn amb vagonetes; els rails de les quals encara avui en dia es poden trobar al terra de l’aparcament en el que s’ha convertit l’antiga fàbrica. Malgrat tot l’avenç i la tecnificació, encara alguns processos eren rudimentaris degut a que les instal·lacions estaven pensades per uns productes i s’hi feien altres, això els feia tirar força material i no ser òptims.
L’any 1998 les xemeneies de la fàbrica van aturar-se definitivament, després de diversos plets, la fàbrica es va enderrocar a l’entorn del 2000 i l’any 2002 es van fer uns pisos en una part del solar. L’any 2005 es va intervenir sobre les xemeneies per millorar-ne l’estat de conservació. Des de llavors, l’espai de l’antiga Bòbila Ventura l’ocupa un aparcament i les xemeneies, forns i xalet abandonats de la mà de déu i a mercè del temps. El que passarà en un futur amb ells ningú ho sap, però si no s’hi intervé, acabarem perdent una peça del passat industrial de la vila.
Martí Coral
