Avui, el petit poble de Sant Martí de Tous (el Tous original) és un municipi de no gaire més de 1200 habitants situat entre la Conca d’Òdena i la Conca de Barberà, on hi destaca un gran castell. Però fins a principis del segle XV, el poder dels Tous, castlans i senyors del lloc, van fer que aquest fos un indret a tenir en compte. ja des de bon començament els Tous se saberen situar a la vora del poder, primer com a vassalls privilegiats de Guillem d’Oló i, després, com a agents directes del bisbat de Vic.

Els Tous se situen, doncs, en una doble estratègia d’accés social i econòmic. Per una banda, com a senyors de la frontera i militars, participaran de l’activitat expansiva dels comtats, actuant en les expedicions cap a la Segarra (on toparan amb els Cervelló i els Queralt, que els barraran les possibilitats expansives), però també en les expedicions cap a Múrcia i Almeria. Ja al segle XIII els arribarà la primera gran oportunitat, ja que aquesta activitat militar, combinada amb la seva segona estratègia, els durà a situar-se a la vora de la monarquia. Així, amb Jaume I participaran en la conquesta de València, on configuraran una primera senyoria a l’entorn d’Alzira. Ara també es farà, però, molt més patent la seva segona estratègia. Ja hem vist com la relació dels Tous amb l’Església és prou directa, però a partir de finals dels segle XII encara serà molt més estreta. Així, membres cavalers i principals del llinatge dels Tous s’integraran en diverses ordes militars: els ordes de Sant Joan de l’Hospital i del Temple acolliran a diversos membres del llinatge, en ocasions fins i tot antics senyors de Tous. També ens els trobarem vinculats a d’altres ordes regular, com el císter a Santes Creus.

El segle XIV serà, també, el període de major expansió del poder dels Tous. Així trobarem dos senyors de Tous en posicions cabdals. Per una banda, Pere IV de Tous renunciarà a la seva senyoria en ingressar, el 1327, a l’orde de Montesa (hereva del Temple, l’Hospital i de l’orde de Sant Jordi d’Alfama) arribant a esdevenir-ne mestre (és a dir, el màxim responsable de l’Orde). Aquesta renúncia serà efectiva en el seu germà, Bernat IV de Tous, qui prendrà una posició rellevant dins de la cort de Pere III el Cerimoniós.

Pere de Tous serà clau en la lluita contra la Unió valenciana i Bernat acabarà esdevenint el principal martell contra Jaume III de Mallorca a qui acabà desposseint del Regne de Mallorca. Bernat de Tous no només participarà en el setge de Perpinyà, si no que acabarà esdevenint governador del regne de Mallorca des de la seva capital.

Aquesta posició, doncs, permeté a Bernat de Tous ampliar els seus dominis amb la compra de nous castells i senyories (Cabrera i Banyeres, serien les més rellevants, entre d’altres) i també bastir un castell-palau que és el que avui encara es conserva Tous.  I no només això. Seguint els corrents d’emulació funerària en què ja des de finals del segle XIII els reis d’Aragó es doten d’un important panteó Reial al monestir de Poblet, els Tous creen les bases del seu panteó encarregant, a Jaume Cascalls el sepulcre que encara es conserva a l’església de Sant Martí.