La Casa Sastre de Piera és un dels edificis més sumptuosos de la comarca, i un dels més clars exemples de l’arquitectura barroca civil catalana. Fou construïda per ordre de Jeroni Sastre, notari borbònic i Escrivà Major de la Superintendència de Catalunya l’any 1728. No obstant, la façana visible avui en dia fou esgrafiada l’any 1942 per Ferran Serra i Sala (Ferdinandus) i és un dels majors exponents de l’esgrafiat noucentista català.

Ferdinandus Serra (Barcelona 1905-1988) malgrat ser un gran oblidat de la historiografia, va ser un dels artistes més prolífics del segle XX amb una gran quantitat d’obra repartida per tota Catalunya. Va passar la major part de la seva vida pujat damunt d’una bastida, ja que es va especialitzar en les arts murals com la pintura al fresc o l’esgrafiat, llavors un art menor. Va estudiar a l’acadèmia de Belles Arts de Barcelona i va completar la seva formació a Itàlia, fet que marcarà profundament el seu art. La seva obra, malgrat ser inequívocament noucentista, agafa influències de l’esgrafiat setcentista, i pivota a l’entorn de conceptes com el Mediterrani o la cultura grecoromana; ho veiem en algunes de les seves obres més notables: com la restauració dels esgrafiats de la façana de la Casa del Gremi dels Velers de Barcelona, els esgrafiats de la façana de l’Ajuntament de Martorell o els de la Casa Sastre de Piera, aquests últims seran l’objecte del nostre anàlisi.

Els esgrafiats de la façana de Casa Sastre s’estructuren per escenes separades o bé per elements arquitectònics com balcons i finestres, o bé per faixes i garlandes. Consta de set imatges principals representades a les parets entre balcó i balcó a l’alçada de la planta principal. Les escenes estan vinculades a les arts i als oficis. D’esquerra a dreta s’hi representen: el sastre, -en referència al cognom de la família- el pintor i l’ escultor, -disciplines artístiques en les que també es prodigava l’artista, que s’autoretrata en l’escultor- el forner, -ofici vinculat al món rural, essent el blat un cultiu clau de la cultura mediterrània juntament amb la vinya i l’olivera- el terrissaire, -ofici fortament vinculat a la tradició pierenca- la pastora/filadora, i joglar/trobador -oficis que encarnen la temàtica bucòlica i pastoral que elogien la vida al camp, relaxada i contemplativa sense els tràfecs del món modern que s’inicia-. Aquestes escenes principals son acompanyades per altres escenes secundàries plenes d’amorets i elements com cantis, feixos de palla o raïm, referències mediterrànies i de tradició clàssica amb un gust italianitzant.

Una iconografia que si bé té les particularitats locals, no transgredeix en absolut les temàtiques noucentistes. No obstant, la particularitat de Casa Sastre resideix en la magnitud de la façana i la sumptuositat decorativa d’aquesta, amb una minuciosa execució de Ferdinandus destacant per sobre de tot les veladures i les gradacions en l’estucat que doten de profunditat a una tècnica eminentment plana, ja que només s’empraren dos colors de forma original -la restauració de 2019 incorpora una tercera tonalitat per tal d’accentuar el relleu i la profunditat a les imatges-.

Com s’ha esmentat, l’any 2019 es va intervenir en a la façana per tal de recuperar la lluïssor perduda al llarg dels anys, tal empresa va ser duta a terme pel capelladí Òscar Martin de Pintura i Estucs Òscar. Recuperant cartrons preparatius de Ferdinandus, va omplir les llacunes existents així com consolidar l’estuc i evitar la degradació a mig-llarg termini. Des de llavors la façana ha recuperat l’esplendor perduda i es consolida com un dels màxims atractius de la vila, un indret que podeu conèixer amb les visites de Piera Medieval i Piera Moderna.

Martí Coral