El nucli emmurallat de la Llacuna encara conserva els seus portals i aragalls. Entre ells destaca el portal del Gavatx, una arcada que s’obre directament al carrer Major de la població i que connecta el Raval de la vila amb el nucli medieval.

Aquest Raval creix i es desenvolupa a partir del segle XVI i fins el segle XVIII, un moment en que la Llacuna creix gràcies a l’arribada de població immigrada d’origen occità. Aquesta es concentrarà fora muralles, casualment en la mateixa ubicació i al voltant del palau dels Cervelló, que se situen en un espai comercialment estratègic. Amb el temps, l’accés al nucli emmurallat serà cada cop més complicat (ja que els portals medievals se situen a banda i banda del raval: els portals d’en Garreta i de la Font).

I és que la Llacuna neix, a partir del segle XII, al voltant del camí i carrerada del Penedès, un pas trashumant i comercial (a més d’un camí de peregrinatges) de primer nivell, comunicant els territoris de l’interior del país amb la costa. Aquesta situació privilegiada no passarà desapercebuda ja al segle X, moment en què Ermessenda de Carcassona encomanarà el castell de Vilademàger a Guerau Alemany de Cervelló, iniciant d’aquesta manera l’estreta relació d’aquest gran llinatge fronterer amb la Llacuna. Aquesta situació, doncs fa que la Llacuna esdevingui el centre d’una poderosa baronia i domini senyorial que ja en temps de Pere III esdevé un dels grans mercats medievals de l’Anoia i, també, una de les fires ramaderes més importants de l’àrea penedesenca.

Tot això farà que, evidentment, la Llacuna es doti d’unes potents muralles (protegides amb torres i portals, avui conservats parcialment) que encara avui prefiguren la fesomia del poble. Aquest factor d’atracció, doncs, es manté en el temps i no és estrany comprovar com al segle XVI i XVII bona part de la població de la Llacuna és població immigrada atreta per la bonança econòmica i les noves oportunitats.