El Camí Ral d’Aragó, una via amb un passat llarg que s’enfonsa, segurament, en temps antics, acaba esdevenint el principal eix viari de la Catalunya medieval i moderna; i, en certa mesura, encara l’articula.

Els orígens d’aquesta via, que travessa el país en sentit est-oest, l’hem de cercar en els camins ja existents en períodes prehistòrics, com demostren algunes mostres arqueològiques properes a aquest o als seus ramals secundaris. Una continuïtat que es veurà, lleugerament trencada, en temps romans: la gran xarxa viària republicana i imperial, tot i aprofitar els camins ja existents, en molts casos crearà noves vies de circulació.

Serà, però, a partir del segle XII, amb la conquesta feudal de l’andalusina ciutat de Làrida (Lleida) que el Camí Ral esdevingui, el principal eix de comunicacions entre llevant i ponent de la geografia catalana i que a partir d’ell es desenvolupin (o millor dit, es recuperin) ramals secundaris sovint en sentit nord-sud, configurant-se una extensa xarxa viària que acabarà comunicant tots els racons del territori.

Evidentment, el llarg traçat del Camí, que en moltes ocasions no és res més que un viarany apte per a animals de peülla, veurà modificat el seu recorregut per diverses raons. Algunes, com anirem veient, són conscients i planificades, d’altres, una conseqüència de l’evolució històrica i demogràfica.

En aquest breu text no aprofundirem en l’estudi del Camí Ral, una tasca que caldria realitzar, i només ens centrarem a parlar del tram que travessa la comarca de l’Anoia, entre Masquefa i Montmaneu, i només des d’un vessant: les modificacions patides pel traçat del camí, i com aquestes afecten el desenvolupament urbà dels diferents pobles. A més, reduirem la cronologia entre els segle XII i el 1809, moment del gran canvi de traçat, gairebé definitiu.

El Camí Ral té un recorregut aproximat de 54 km (unes 8 llegües) a la comarca de l’Anoia. Aquest es desenvolupa travessant Masquefa, Piera, Vallbona d’Anoia, Capellades, la Torre de Claramunt, la Pobla de Claramunt, Vilanova del Camí, Igualada, Jorba, Argençola i Montmaneu. Entre Vallbona d’Anoia i Jorba es desenvolupa seguint la vall excavada pel riu Anoia i a partir de Jorba ho fa resseguint la riera de Múnia (per a alguns, encara el riu Anoia) fins a atènyer el port de la Panadella.

El tram entre Masquefa i Vallbona es desenvolupa resseguint el congost de Martorell.

Veiem, doncs, que el camí cerca sempre les zones de pas més accessibles i planeres, intentant defugir els espais carenats, els ports de muntanya i els contraforts més agrests. Això acabarà afectant no només el traçat viari, si no també la ubicació dels nuclis habitats i els serveis que s’instal·len al seu voltant. Un urbanisme que es veurà afectat amb els canvis de traçat, a vegades mínims però en altres ocasions, més que rellevants.

 

Daniel Gonzàlez