La defensa del territori: la línia de Meer
Fortificacions en profunditat
La línia de Meer, ideada pel general i capità general de Catalunya Ramon de Meer i Kindelán fou la principal estratègia militar desenvolupada a l’Anoia durant l’anomenada Guerra dels Set Anys o Primera Guerra Carlina (1833-1840).
Aquest conflicte, que enfrontarà els partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i Isabel II, anirà molt més enllà d’un enfrontament merament dinàstic: dues visions del món contraposades lluitaran per tota la geografia d’Espanya per imposar bé una visió ultraconservadora i absolutista de l’Estat o bé per avançar, tímidament tot cal dir-ho, cap un règim de caràcter liberal i modern; dues posicions que ja s’havien vist enfrontades amb anterioritat: durant la Guerra del Francès i durant el Trienni Liberal (1820-1823). Ara, però, la qüestió successòria obria la porta per a un canvi definitiu que es faria evident en funció de quin fos el resultat del conflicte.
No cal, ara, ni és el lloc, aprofundir en els aspectes concrets de la primera carlinada, existeix nombrosa bibliografia al respecte que podeu trobar gairebé en qualsevol biblioteca, però el que sovint passa desapercebut són els elements físics que aquest conflicte va deixar al territori, elements que, o bé han desaparegut o bé s’han transformat i convertit en font de rondalles i llegendes. Fins i tot, alguns dels protagonistes, militars, del conflicte, han esdevingut personatges gairebé de ficció o simples bandolers.
És, precisament, d’aquest lleuger rastre monumental que us volem parlar en aquestes línies. Però tornem al principi, a la ja esmentada línia de Meer. El general de Meer, un cop esdevingut Capità General de Catalunya el 1837 interpreta que un dels punts forts del carlisme català és la seva mobilitat, que li permet atacar ràpidament les viles i ciutats liberals (o cristines), no per emparar-se’n (un punt feble del carlisme) si no per generar temor i obtenir recursos: armes, queviures, roba, diners… així doncs, planteja un bloqueig que allunyi les bases carlines, situades a la Catalunya Central i pirinenca, de la costa i, per tant, dels subministraments. Si no els pot vèncer a camp obert, els tancarà fins que la inanició faci la seva feina…
Així és com es planteja una línia de fortificacions des del Pont de Suert fins a l’Empordà (definint una mena d’arc concau) que tanca el territori carlí entre aquesta línia i la frontera amb França, aïllant-lo de les posicions d’aquest al País Basc i l’Aragó. El carlisme català queda aïllat.
Al nostre territori, aquesta ambiciosa línia defensiva queda definida per les fortificacions extremes del castell Ferran i la torre de la Panadella, amb l’enclavament en profunditat que suposen les viles de Calaf i Copons, on se situen destacaments militars destinats a defensar-les de les més que contínues penetracions carlines.
Així, la línia del Baró de Meer comença al Bruc, on el Castell Ferran (una torre de fuselleria) es veu reforçat per dos destacaments situats a Can Massana i la Casa Vella, la línia es desplaça cap a Castellolí, on el vell castell torna a ser una posició militar amb la construcció d’una nova torre de fuselleria, i la instal·lació d’un nou destacament militar a Can Palà (a tocar de la Carretera Reial). Des de Castellolí la següent plaça, clau en la defensa, és la vila d’Igualada, que no només es fortifica amb una nova muralla, si no que guanya dues noves fortificacions en profunditat: el fort de Sant Magí, al pla del mateix nom, i la Torre d’Isabel II, al turó del Pi, en terme de Santa Margarida de Montbui.
D’aquí, el següent punt fortificat serà el castell de Jorba, aprofitant les estructures encara dretes de la capella de Sant Miquel i recolzada en la següent posició estratègica situada a Albarells (Argençola) darrer reducte de la línia fins a la nova torre fusellera de la Panadella, una línia de fortificacions que demostrarà la seva utilitat en desgastar prou el bàndol carlí com per a que el 1840 el general Cabrera hagi de recular fins a Berga, des del Maestrat, i unir-se a la retirada encapçalada per Benet Tristany.
La primera guerra carlina finia, però encara avui podem trobar elements de la línia de Meer.
