Com ja sabeu, l’Anoia és terra de castells. De fet, són més de 63 torres i castells les que hem pogut documentar. D’aquests alguns encara es troben en perfectes condicions (de fet, són encara utilitzats com a habitatges), d’altres, molts, son jaciments arqueològics i monuments, una bona quantitat però es troben gairebé desapareguts encara i, finalment, alguns d’aquests espais documentats molt probablement no van acabar d’esdevenir res més que això: un espai sobre el paper.

Aquesta enorme quantitat de petites fortificacions (algunes creixeran molt, amb el temps) respon al fet que el territori de l’Anoia actual es troba compartimentat, primer, en tres comtats: el de Barcelona al sud, el de Manresa, al centre i el de Berga al nord-oest (si bé només afecta a una petita porció de la comarca que podem indentificar amb els actuals municipis de Pujalt i Castellfollit de Riubregós).

També al fet que aquests territoris son de marca de cadascun dels comtats respectius, és a dir, que son territoris fronterers amb la Tagr’al-Al·làh… deixant alguns dels espais de l’Anoia dins del nord andalusí (penseu, per exemple en el poble de Rocamora, o el paratge de “les Mesquites” a Montmaneu, entre d’altres). Així doncs, la situació fronterera, les dissensions entre comtats (que després seràn entre barons…) i la necessitat de controlar un territori orogràficament abrupte, fan que sigui imprescindible aquesta multiplicitat d’espais.

Per altra banda, i com us deixem en el vídeo que acompanya aquesta Píndola, existeix una altra necessitat: la comunicació visual i acústica entre fortificacions que permet establir una xarxa de castells, de punts de guaita, que poden organitzar la defensa territorial amb temps suficient (per exemple, entre els castells de Queralt i el de Montbui, el trajecte a peu és d’unes 4 hores…) si bé no sempre va ser efectiva…